Emili Pujol i Villarrubí

La Granadella, 7 d’abril de 1886 – Barcelona, 15 de novembre de 1980
Fou un instrumentista de guitarra i viola de mà, musicòleg, pedagog i compositor català.
A curta edat començà a manifestar les seves habilitats per a la música i especialment la seva predilecció per la guitarra. El 1894 es traslladà a Barcelona i l’any següent ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Amadeu Badia i bandúrria amb Miguel de Ramos, alhora que cursava estudis de llengua i literatura francesa.
El 1900 va rebre les primeres classes de guitarra i harmonia de Francesc Tàrrega, de qui, amb el temps, fou deixeble predilecte i gran representant de la seva escola. La mort del mestre el 1909 sorprengué Pujol a l’última etapa de la seva formació artística i el submergí en una profunda tristesa. La seva admiració quedà evidenciada en el seu llibre Tàrrega (1960). Com a deixeble de Tàrrega, va donar gran nombre de recitals a Europa i a Amèrica. El 1923 va contraure matrimoni amb la guitarrista sevillana Matilde Cuervas.
La seva estada a l’Argentina va ser molt profitosa, ja que pogué publicar allà el seu famós mètode Escuela razonada de la guitarra (Buenos Aires, 1934), així com El dilema del sonido en la guitarra (Buenos Aires, 1934).
Pujol va fer el seu primer recital de viola de mà al III Congrés Internacional de Musicologia, celebrat a Barcelona, el 1936. Se l’havia fet construir pel famós luthier Miguel Simplicio a partir d’una rèplica d’una autèntica viola del segle XVI conservada al Museu Jaquemar-André de París.
Col·laborador de l’Institut Espanyol de Musicologia des de 1944, va ser nomenat professor del Conservatori de Barcelona el 1945 i també instruí a Lisboa. El 1953 va acudir a Siena per impartir cursos de viola i de música antiga, i substituí Andrés Segovia a l’Accademia Musical Chigiana.
El 1963 va contraure matrimoni novament amb la cantant portuguesa Maria Adelaide Robert. El 1964 inicià els cursos internacionals a Lleida i Cervera sobre guitarra, llaüt i viola de mà, que van adquirir una enorme popularitat.
Morí a Barcelona, però fou enterrat al Cementiri de Lleida.

FONT: Viquipèdia